Tota distància és, sempre, una altra distància. Una altra perspectiva que s’obria tot just quan n’exhauríem una. Aquella que no hem mesurat perquè ens mesurava. Miquel-Lluís Muntané, amb aquell grau de tendresa reflexiva que el caracteritza com a poeta, pren aquest símil geomètric per estructurar un poemari entorn del que es vol recuperar d’allò viscut o del que es voldria viure. Per això, la distància plantejada com a alteritat –bell títol, aquest de L’altra distància–, descriu un feix de línies entre el present de consciència que representa tot text i el no-jo al qual s’adrecen.
Vicenç Llorca.